SKYFALL

Any: 2012 Gènere: Acció País: Regne Unit Format: Color
Títol Original: Skyfall Estrena: 31 d'Octubre de 2012
Direcció: Sam Mendes Producció: Barbara Broccoli, Michael G. Wilson
Guió: John Logan, Neal Purvis, Robert Wade Música: Thomas Newman
Intèrprets: Daniel Craig, Judi Dench, Javier Bardem, Naomie Harris, Albert  Finney, Ralph Fiennes, Berenice Marlohe, Helen McCrory, Ola Rapace, Ben Whishaw.
 

Crítica:
La lleialtat de James Bond cap a M es posarà a prova quan el passat d’ aquesta  posi en perill tot l’MI6. L’agent oo7 haurà de fer front a l’amenaça d’un individu que sembla que sempre vagi un pas per endavant.

La missió número 23 de l’espia més conegut del cel·luloide coincideix amb el seu  50è aniversari. Daniel Craig interpreta a Bond per 3a vegada en una aventura que ens portarà per Anglaterra, Escòcia, Turquia i la Xina.

Ja fa anys que es va fer un gran esforç per actualitzar James Bond  als nous temps (introduint-hi, per exemple, un personatge femení com a M).
En aquesta ocasió sembla ser que els guionistes han volgut mostrar una cara més humana de l’heroi creat per Ian Fleming l’any 1952.
És per això que han volgut treballar a fons els aspectes que fan més vulnerable al personatge, destapant-ne la seva vellesa, la seva addició a l’alcohol, els seus problemes a l’hora d’acceptar ordres i els seus traumes encara per resoldre.
Fins i tot han suggerit subtilment que la crisi també afecta l’espionatge, veient retallat el seu pressupost en armament i gadgets tecnològics.
Si al començament de la saga el personatge era tot perfecció i masculinitat, en aquesta ocasió arribarem a sentir pena pel protagonista: serem espectadors de la caiguda del mite i de la seva redempció. 
Skyfall és un retorn al passat, una tornada al classicisme de les pel·lícules d’espies però amb més dosis de crudesa i realitat.
Només hi ha una excepció a aquesta línia dramàtica; el tragicòmic personatge Raoul Silva, interpretat meravellosament per Javier Bardem.

Finalment, cal tenir en compte que tot i els matisos anunciats, els seguidors de la sèrie trobaran el seu producte habitual. El que no està tan clar es que la marca Bond enganxi a les noves generacions, ja que a nivell tècnic ja no és el que era. Recordem que fa anys, difícilment una cinta d’acció estava dotada de l’espectacularitat de James Bond, però ara el món ha canviat...

HOTEL TRANSSILVÀNIA

Any: 2012 Gènere: Animació País: EUA Format: Color i 3D
Títol Original: Hotel Transylvania Estrena: 26 d’octubre de 2012
Direcció: Genndy Tartakovsky Producció: Sony Pictures Animation
Guió: Dan Hageman, Kevin Hageman i David Feiss.
Intèrprets: En la versión original, la pel·lícula comptarà amb les veus d’Adam Sandler (Dràcula), Andy Samberg (Jonathan), Selena Gomez (Mavis), Kevin James (Frankenstein), Fran Drescher, Steve Buscemi, etc.

Crítica:
A finals del segle XIX, cansat de la persecució humana, el comte Dràcula decideix construir un hotel de luxe que aculli tots els monstres del món. Allà es trasllada a viure-hi amb la seva estimada filla Mavis.

Passats els anys, quan arriba el moment de celebrar la festa d’aniversari de la Mavis, el que havia de ser una simple farsa per allunyar la noia dels perills que s’amaguen fora dels murs de l’hotel, acabarà atraient la visita d’un jove humà que captivarà la majoria dels convidats, inclosa la filla de Dràcula...

Hotel Transsilvània és una bona aposta de la companyia Sony pel cinema d’animació, i esdevé un producte molt interessant no només per al consum infantil sinó també per als adults amants dels dibuixos animats.
La versió original del film compta amb veus de famosos tant coneguts com els actors Adam Sandler i Steve Buscemi o la cantant Selena Gómez (que va substituir en l’últim moment a la també cantant Miley Cyrus).
Hotel Transsilvània ens presenta una història força entretinguda amb un repartiment de monstres graciosos i carismàtics (vampirs, homes-llop, zombies, etc.), a més a més de comptar amb una banda sonora d’allò més animada i enganxosa.
Valors com l’amistat, la família o l’amor són presentats d’una manera molt pedagògica gràcies a un bon guió i un munt de gags molt efectius.

Es tracta doncs, d’una pel·lícula ideal per a les festes, sobretot ara que s’apropa el Nadal i els més petits de la casa gaudeixen de molt temps lliure.

La veritat es que agradarà a tots aquells seguidors de les cintes d’animació de qualitat (estil Disney o Pixar), i no es farà gens pesada per als acompanyants; ja siguin pares i mares, germans o padrines.