EL HOBBIT: UN VIATGE INESPERAT

Any: 2012 Gènere: Aventures País: Estats Units-N0va Zelanda Format: Color 3D
Títol Original: The Hobbit: An Unexpected Journey Estrena: 14 de desembre de 2012
Direcció: Peter Jackson, Andi Serkis Producció: Caroline Cunningham, Peter Jackson
Guió: Frank Walsh, Philippa Boyens, Peter Jackson, Guillermo del Toro Música: Nicola Piovani Fotografia: Andre Lesnie
Intèrprets: Ian McKellen, Martin Freeman, Richard Armitage, Ken Stott, Graham, Cate Blanchett, Christopher Lee, etc.

Crítica:

El hobbit Bilbo decideix narrar les seves aventures de joventut, que van tenir lloc 60 anys abans dels fets explicats a El Senyor dels Anells.
Aviat sabrem com el mag Gandalf va pressionar-lo perquè acabés unint-se a una expedició de nans que pretenia recuperar els tresors robats pel drac Smaug.

El Hobbit: un viatge inesperat, és la primera part d’una trilogia cinematogràfica sobre el llibre El Hobbit; obra de l’escriptor d’origen britànic JRR TOLKIEN.

Tot i que originàriament s’havia pensat en Guillermo del Toro com a director, aquest fou descartat per problemes econòmics a la productora MGM, i finalment Peter Jackson posà en marxa el projecte l’any 2010 fent-se càrrec de la direcció del film.
El Hobbit: un viatge inesperat, també és la primera pel·lícula de la història rodada en 48 fotogrames per segon, a diferència del format estàndard, que es roda a 24-25 fotogrames per segon. En teoria, els 48 fps han de contribuir a augmentar la qualitat i el realisme de les imatges projectades.
El primer capítol de la trilogia de El Hobbit conserva el nivell dels seus antecedents més propers, és a dir: les 3 parts de El Senyor dels Anells.
Els 169 minuts que dura aquesta cinta (tràilers a part), ens permeten relaxar-nos al nostre seient (això sí, ben proveïts de coca-cola i de crispetes).
La història, tot i que costa agafar-li el ritme en un començament, aviat serà un espectacle ininterromput d’escenes d’acció i paisatges impressionants.
L’únic punt feble d’aquesta aventura probablement sigui la manca de personalitat d’alguns dels seus personatges, ja que enmig de tants nans un pot tenir la sensació que no acaba de saber qui és qui a banda del mag i el hobbit.
La veritat es que es troben a faltar personatges carismàtics com Aragorn, Legolas o Boromir...
Tot i això es tracta d’una pel·lícula dissenyada genèticament per a aquestes festes i, el que és millor, per a tots els públics.

De ben segur que El Hobbit no decepcionarà als seguidors de Tolkien ni als amants de les aventures carregades de nans, elfs, orcs i d’altres personatges mitològics.

EL CHEF, LA RECEPTA DE LA FELICITAT

Any: 2012 Gènere: Comèdia País: França-Espanya Format: Color
Títol Original: Comme un Chef Estrena: 5 de desembre de 2012
Direcció: Daniel Cohen Producció: Sidonie Dumas
Guió: Daniel Cohen i Olivier Dazat Música: Nicola Piovani Fotografia: Robert Fraisse
Intèrprets: Jean Reno (Alexander Lagarde), Michael Youn (Jacky Bonnot), Raphaëlle Agogué (Beatrice), Julien Boisselier (Stanislas Matter), Santiago Segura (Juan), Salomé Stevenin (Amandine), Serge Lariviere (Titi), Issa Doumbia (Moussa), Bun Hay Mean (Chang), Pierre Vernier (Paul Matter).

Crítica:

L’empresa que dirigeix el restaurant del conegut xef Alexandre Vauclair, pretén introduir la nova cuina molecular a la seva carta. Els propietaris del negoci començaran a pressionar al cuiner perquè afegeixi novetats que puguin satisfer les noves demandes dels crítics.
Alexandre es troba sol i sense idees, i per si això no fos suficient està a punt de perdre la tercera estrella michellin del seu esplèndid restaurant.
Una inesperada trobada amb en Jacky, un jove brillant i admirador declarat de la cuina del xef, ajudarà a l’ Alexandre a defensar la seva cuina tradicional i, a la vegada, aportarà els ingredients necessaris per elaborar una carta que complagui als exigents crítics culinaris.

El Chef, la receta de la felicidad és una comèdia lleugera, una crítica simpàtica a la cuina més esnob basada en conceptes químics i espectaculars.

Es tracta d’una història divertida i entretinguda signada per Daniel Cohen, i que compta amb els mateixos productors del fenomen cinematogràfic francès de l’any 2011: “Intocable”.
La recepta basada en la combinació entre Jean Reno i Michel Yun, amb certs tocs d’un trio multicultural d’actors secundaris, ens ofereix un plat cinematogràfic al gust de l’espectador.

LA VIDA DE PI

Any: 2012 Gènere: Aventures/Drama País: Estats Units Format: Color i 3D
Títol Original: The Life of Pi Estrena: 30 de novembre de 2012
Direcció: Ang Lee Producció: David Womark
Guió: David Magee Música: Michael Danna Fotografia: Claudia Miranda
Intèrprets: Suraj Shrama, Irrfan Khan, Addil Hussain i Gerard de Pardieu.

Crítica:
En Pi Pattel és el fill del propietari d’un zoològic de la Índia que decideix traslladar el seu negoci al Canadà. La família sencera i els animals s’embarquen en un viatge que acabarà en un naufragi.

El jove Pi aconseguirà salvar-se gràcies a un bot que haurà de compartir amb un exòtic passatger: un tigre de bengala.

Basada en la novel·la de l’escriptor canadenc Yann Marttel, ens arriba una història extraordinària que ens parla de supervivència, de religió i d’esperança.

Amb un embolcall de fantasia ens explica les aventures i desventures d’un jove a l’alta mar.
La vida de Pi esdevé un autèntic espectacle visual carregat de colors i contrastos de tota mena gràcies a una fotografia capaç de captivar els paladars més exigents. Amb el 3D podem submergir-nos de ple en algunes de les escenes més impressionants que es poden veure darrerament al cinema. La interacció entre els animals i el protagonista està tan ben aconseguida que sembla més que creïble, gairebé real.
A més a més, tot i que es tracta d’una pel·lícula dirigida a tots els públics, disposa d’un contingut carregat de metàfores, reflexions i filosofia de vida.

El film és un conte moralitzador, una narració a l’estil de Pablo Cohelo o Jorge Bucay: arriba a la gent a través d’una història aparentment senzilla però sorprenent per acabar transmetent les idees  de l’autor.