Crítica:
Adaptació de la novel·la homònima d’ F. Scott Fitzgerald. A
l’alta societat nord-americana dels anys 20, un milionari excèntric anomenat
Gatsby causa furor per les seves espectaculars festes. No obstant, tot i la
majestuositat dels seus actes, l’home viu obsessionat per un amor de joventut.El Gran Gatsby és una adaptació del clàssic protagonitzat per Robert Redford i Mia Farrow l’any 1974. La pel·lícula ens parla del somni americà, de l’amor, de l’optimisme i de la superació.
En aquesta ocasió, ens trobem davant d’una superproducció que s’esforça en recrear el Nova York dels anys 20 amb un toc musical actual (Lana del Rey amb el tema “Young and beautiful”, i d’altres artistes contemporanis: Jay-Z, Fergie, Will.i.am, Beyoncé, Florence + The Machine, etc.).
L’espectacularitat de la posada en escena destaca per sobre de tot. A més a més, compta amb un càsting a l’alçada de les circumstàncies, i amb un guió prou elaborat i interessant com per captar l’atenció de l’espectador durant els 143 minuts que dura aquest espectacle audiovisual.
L’acurada direcció i una selecció d’extravagants imatges aconsegueixen submergir-nos de ple en l’ambient que se’ns descriu a través dels estímuls visuals i sonors que ens acompanyen al llarg de l’experiència.
El Gran Gatsby de Baz Luhrman barreja vulgaritat i luxe, però mai perd l’essència de Fitgerald malgrat les llicències que es permet. De fet, hi ha moments que ens evocaran certs video clips musicals o fins i tot altres títols del director, com ara: Moulin Rouge (2001). Però res impedirà que gaudim de l’experiència i obviem alguns detalls més propis del segle XXI que no pas de principis del segle XX.
El Gran Gatsby és una bona pel·lícula. No hi ha res que trontolli en la construcció d’aquest film: ni la direcció, ni el guió, ni la interpretació, ni la fotografia, ni la banda sonora, ni el vestuari...res es deixa a l’atzar.
A més a més, veurem un Leonardo Di Caprio en plena forma, el qual ens recordarà els actors més clàssics en la seva encarnació de Gatsby.
Tot i això, no hem d’oblidar que aquesta producció, carregada d’ingeni i de màgia, pretén apropar-se a una nova generació d’espectadors i, a l’hora, retre homenatge a un altre tipus de cinema més genuïnament americà.
Finalment cal destacar que aquesta cinta és una de les pel·lícules imprescindibles d’aquest any...