OBLIVION

Any: 2013 Gènere: Ciència Ficció País: Estats Units Títol Original: Oblivion Direcció: Joseph Kosinski Productora: Universal Pictures
Guió: Joseph Kosinski, William Monahan (Novel·la Gràfica: Joseph Kosinski) Fotografia: Claudio Miranda Música: M83 Intèrprets: Tom Cruise, Nikolaj Coster-Waldau, Morgan Freeman, Olga Kurylenko.

Crítica:

L’any 2073, després d’una guerra amb extraterrestres, la Terra va quedar semi destruïda i la majoria de la població va haver de ser evacuada.
Jack Harper és un tècnic encarregat del manteniment dels drons que vetllen per la seguretat mentre s’extreuen els recursos vitals del planeta.
Un dia, una nau espacial s’estavella a la superfície deixant-hi una supervivent que provocarà que sorgeixin alguns interrogants...

Jospeh Kosinski, conegut per dirigir el film Tron: Legacy (2010), porta a la gran pantalla una novel·la gràfica que va començar a escriure l’any 2005.

A primera vista, Oblivion esdevé una pel·lícula de ciència ficció i d’aventures dissenyada expressament per entretenir tots els públics i, a la vegada, aconseguir una recaptació que justifiqui la multimilionària inversió que s’ha realitzat amb la contractació de l’estrella cinematogràfica Tom Cruise i la inclusió d’uns efectes especials de primera categoria.
No obstant, i malgrat els habituals prejudicis que provoquen aquesta mena de productes, Oblivion acaba sorprenent...
Evidentment no es tracta de la pel·lícula més original de la història, ja que el seu argument ens evoca el d’altres films similars (com ara Moon (2009)), però s’ha de reconèixer que s’ha fet la feina ben feta en tots els sentits: el càsting qualla a la perfecció, la fotografia de Claudio Miranda ens submergeix plenament en l’ambient post-apocalíptic, els ginys mecànics i les naus són interessants, l’estació on viuen els protagonistes (piscina inclosa) té un disseny atractiu i futurista, etc.
Malgrat tenir un començament un xic desesperançador, carregat de tòpics i de referències al denominat american way of life, aviat l’espectador connectarà amb el fil de la història i s’implicarà en els esdeveniments que van succeint.

Finalment, després de Looper (2012) i de la decepció que va suposar l’esperada Prometheus (2012), els amants de la bona ciència ficció i de les aventures quedaran força satisfets amb aquest blockbuster.

A més a més, tots aquells seguidors i seguidores de Tom Cruise comprovaran que l’actor segueix al 100% tant a nivell físic com interpretatiu.
Així doncs, Oblivion és una cinta recomanable, ja que aconsegueix situar el gènere al lloc que li correspon a través d’un guió lògic i d’una posada en escena de nivell.

 

TESIS SOBRE UN HOMOCIDIO

Any: 2013 Gènere: Thriller País: Argentina Títol Original: Tesis sobre un homicidio Direcció: Hernán A. Golfrid Productora: BD Cine-Tornasol Films
Guió: Patricio Vega (Novel·la: Diego Paszkowski) Fotografia: Rodrigo Pulpeiro Música: Sergio Moure Intèrprets: Ricardo Darín, Alberto Ammann, Arturo Puig, Calu Rivero, Mara Bestelli.

Crítica:

Roberto Bermúdez, advocat i professor especialitzat en Dret Penal, creu que Gonzalo, un dels seus alumnes més destacats, és l’autor de l’assassinat d’una jove comès just davant de la seva classe a la Facultat de Dret.

Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la “Tesis sobre un homicidio”, de l’escriptor Diego Paszkowski. L’obra va guanyar el Premi de novel·la del diari argentí La Nación, l’any 1998.

La cinta ens descriu un personatge principal, en Roberto, obsessionat amb la culpabilitat d’en Gonzalo, un alumne amb el qual compateix certa relació gràcies a l’amistat que l’unia amb els pares del noi.
Cal destacar les influències del cinema policíac nord-americà en la construcció de la personalitat del professor; practica la boxa, beu whisky, està divorciat, s’emborratxa freqüentment, truca a l’ex dona a altes hores de la matinada, etc.
L’essència americana també és present al llarg de la història a través de la banda sonora i el muntatge d’algunes escenes que ens evocaran records d’altres títols similars.
Pel que fa al càsting, Ricardo Darín segueix en plena forma a nivell interpretatiu, i es pot dir que acapara pràcticament tota l’atenció. De fet, en Roberto Amman no pot aprofundir massa en el seu personatge, a banda d’alguns diàlegs que serveixen per agreujar les sospites sobre els instints criminals d’en Gonzalo.
Tot i que les intencions del director són clares, la narració dels esdeveniments no acaba de quallar, sobretot en el seu desenllaç.
A més a més, hi ha un comportament sorprenent per part de la germana de la noia assassinada i de la Facultat de Dret a l’hora d’afrontar el crim. De fet, dóna la impressió que només en Roberto està dolgut i preocupat per resoldre el cas.

És possible que el salt a la gran pantalla de la novel·la original no hagi estat del tot satisfactori donades les expectatives creades i el repartiment implicat.
Així doncs, el producte final no destaca en cap aspecte si el comparem amb d’altres, resultant bastant previsible i reincidint en alguns clixés ja clàssics.
Sigui com sigui és curiós veure com el cinema argentí competeix en el camp del cinema més comercial tot i les seves òbvies limitacions.
Finalment, cal a dir que la pel·lícula de ben segur agradarà als seguidors del sempre talentós Ricardo Darín, i pot ser que entretingui als més incondicionals del gènere.