TESIS SOBRE UN HOMOCIDIO

Any: 2013 Gènere: Thriller País: Argentina Títol Original: Tesis sobre un homicidio Direcció: Hernán A. Golfrid Productora: BD Cine-Tornasol Films
Guió: Patricio Vega (Novel·la: Diego Paszkowski) Fotografia: Rodrigo Pulpeiro Música: Sergio Moure Intèrprets: Ricardo Darín, Alberto Ammann, Arturo Puig, Calu Rivero, Mara Bestelli.

Crítica:

Roberto Bermúdez, advocat i professor especialitzat en Dret Penal, creu que Gonzalo, un dels seus alumnes més destacats, és l’autor de l’assassinat d’una jove comès just davant de la seva classe a la Facultat de Dret.

Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la “Tesis sobre un homicidio”, de l’escriptor Diego Paszkowski. L’obra va guanyar el Premi de novel·la del diari argentí La Nación, l’any 1998.

La cinta ens descriu un personatge principal, en Roberto, obsessionat amb la culpabilitat d’en Gonzalo, un alumne amb el qual compateix certa relació gràcies a l’amistat que l’unia amb els pares del noi.
Cal destacar les influències del cinema policíac nord-americà en la construcció de la personalitat del professor; practica la boxa, beu whisky, està divorciat, s’emborratxa freqüentment, truca a l’ex dona a altes hores de la matinada, etc.
L’essència americana també és present al llarg de la història a través de la banda sonora i el muntatge d’algunes escenes que ens evocaran records d’altres títols similars.
Pel que fa al càsting, Ricardo Darín segueix en plena forma a nivell interpretatiu, i es pot dir que acapara pràcticament tota l’atenció. De fet, en Roberto Amman no pot aprofundir massa en el seu personatge, a banda d’alguns diàlegs que serveixen per agreujar les sospites sobre els instints criminals d’en Gonzalo.
Tot i que les intencions del director són clares, la narració dels esdeveniments no acaba de quallar, sobretot en el seu desenllaç.
A més a més, hi ha un comportament sorprenent per part de la germana de la noia assassinada i de la Facultat de Dret a l’hora d’afrontar el crim. De fet, dóna la impressió que només en Roberto està dolgut i preocupat per resoldre el cas.

És possible que el salt a la gran pantalla de la novel·la original no hagi estat del tot satisfactori donades les expectatives creades i el repartiment implicat.
Així doncs, el producte final no destaca en cap aspecte si el comparem amb d’altres, resultant bastant previsible i reincidint en alguns clixés ja clàssics.
Sigui com sigui és curiós veure com el cinema argentí competeix en el camp del cinema més comercial tot i les seves òbvies limitacions.
Finalment, cal a dir que la pel·lícula de ben segur agradarà als seguidors del sempre talentós Ricardo Darín, i pot ser que entretingui als més incondicionals del gènere.