VALHALLA RISING

Any: 2009 Gènere: Acció/Aventura
País: Dinamarca / Regne Unit Format: Color
Durada: 93 minuts Títol Original: Vahalla Rising Direcció: Nicolas Winding Refn Guió: Roy Jacobsen / Nicolas Winding Refn
Intèrprets: Mads Mikkelsen (One Eye) Jamie Sives (Gorm) Gary Lewis (Kare) Callum Mitchell (Viking Pagà) Douglas Russell (Olaf) Andrew Flanagan (Dugal) Maarten Stevenson (Are/El noi).

Crítica:
Ens trobem davant d’una pel·lícula danesa sobre els víkings, però des d’un punt de vista inhòspit i esfereïdor.
Un dur guerrer nòrdic anomenat One eye aconsegueix escapar d’un salvatge empresonament juntament amb el jove Are.
La seva fugida els portarà a embarcar-se cap a terra santa amb un grup de guerrers cristians. Però durant el viatge, una espessa boira canviarà les vides de tots ells.

Aquesta cinta es divideix en cinc parts, i mostra l’evolució dels personatges al llarg de l’aventura.
Salvant les evidents distàncies històriques, aquesta pel·lícula té moltes similituds amb Aguirre la còlera de Déu (1972). No només per la seva estètica, sinó també per la bogeria i la desesperació en que es submergiran alguns dels personatges.
Valhalla Rising ens transmet fredor, tristesa, aïllament i una certa agonia.
La seva ambientació sovint ens recordarà una posada en escena teatral (sobretot durant l’odissea al vaixell drakkar).
L’escassetat de diàleg i els rostres seriosos aconsegueixen una atmosfera decadent, que es veurà esquitxada de tant en tant per la sang i el fang dels violents enfrontaments. També destaquen les terribles premonicions de One Eye, sempre filtrades de vermell, que anuncien en tot moment el que ha de succeir.
La relació que s’estableix entre One Eye i el noi és l’únic punt d’humanitat destacable en tota aquest relat: Are esdevindrà l’ interlocutor del bàrbar guerrer d’un sol ull. Les mirades i els gestos entre ambdós seran suficients per entendre’s.
Valhalla Rising és una producció modesta, senzilla i destinada a un públic amant de les produccions de cinema independent. És una petita escletxa que ens permet observar un segle complicat, canviant i inestable.
Alhora, també reforça una de les altres visions que hi ha sobre la Història i la Religió d'una manera molt senzilla i entenedora.