A GOOD DAY TO DIE HARD (La Jungla 5).

Any: 2013 Gènere:Thriller-Acció País: Estats Units Títol Original: A Good Day to Die Hard - Die Hard 5 (Die Hard V) Durada: 97 min Direcció: John Moore Producció: 20th Century Fox Guió: Skip Woods Fotografia: Jonathan Sela Música:Marco Beltrami Intèrprets: Bruce Willis, Jai Courtney, Sebastian Koch, Mary Elizabeth Winstead, Julia Snigir.

Crítica:

John McClane viatja a Moscú per visitar al seu fill Jack, el qual es troba retingut en una presó russa acusat d’assassinat. Però les coses no són el que semblen, i aviat pare i fill es veuran implicats en una conspiració que podria provocar una guerra.
Bruce Willis es torna a posar la seva característica samarreta interior blanca per lluitar contra el crim organitzat, però aquesta vegada ho farà acompanyat de Jai Courtney, un dels protagonistes de la sèrie Spartcus.
Després de 6 anys, ens arriba l’esperada cinquena part d’una de les franquícies més exitoses dels anys 80. I es que des de l’any 1986, quan va haver-hi l’atac terrorista a l’edifici Nakatomi Plaza, ha plogut molt.
Recordem que Bruce Willis tenia 31 anys, quan protagonitzava la primera part d’aquesta nissaga cinematogràfica. En aquesta ocasió, que sembla ja la definitiva, interpreta a un heroi d’acció a l’edat de 57 anys.
La pel·lícula conté escenes carregades d’efectes especials espectaculars, sobretot les que tenen a veure amb els helicòpters de combat russos Mil Mi 24 i Mil Mi 26. A més a més, també hi trobarem un repertori de frases i diàlegs graciosos que giren al voltant de les vacances, l’edat i les desastroses experiències de John McClane.
La Jungla: un buen día para morir, sembla pretendre un relleu generacional pare-fill, i és evident que els fans de La Jungla no podran evitar la comprensible temptació de veure aquest últim capítol, i això ja assegura una taquilla molt respectable.

Lamentablement és probable que estiguem davant de la pitjor entrega de la sèrie, sobretot perquè perd bona part de l’essència i la irreverència que caracteritzava les altres històries.

En tot cas, a l’igual que va passar amb la darrera entrega d’Indiana Jones, és molt difícil que en McClane junior aconsegueixi reunir un nombre suficient de seguidors com per encapçalar una suposada sisena part en solitari.
Tot i això cal reconèixer que La Jungla: un buen día para morir és una cinta potent i veritablement entretinguda, siguis o no siguis fan. No obstant caldria preguntar-se, com ja va passar amb Arma Letal 4 o Rocky 6, si era realment necessari posar en perill aquesta llegenda del cel·luloide.

L'ÚLTIM DESAFIAMENT

Any: 2013 Gènere: Thriller-Acció-Comèdia País: Estats Units Títol Original: The last stand Durada: 107 min Direcció: Kim Ji-woon Producció: Lionsgate Films Guió: Jeffrey Nachmanoff, Andrew Knauer Fotografia: Ji-yong Kim Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Eduardo Noriega, Forest Whitaker, Johnny Knoxville.

Crítica:

Un perillós narcotraficant sentenciat a mort aconsegueix escapar i es dirigeix cap a Mèxic a tota velocitat per fugir de la justícia. Només el sheriff d’un petit poble fronterer s’interposarà entre el delinqüent i la llibertat.

Arnold Schwarzenegger torna a encapçalar una producció cinematogràfica després d’anys d’inactivitat a banda d’alguna aparició fugaç en pel·lícules com “Els mercenaris” o “La volta al món en 80 dies”.

En aquesta ocasió, l’actor d’origen austríac es presta a una mena d’auto-paròdia de si mateix en un film amb evidents reminiscències de western.
“El último desafío” és una cinta d’acció i a la vegada una comèdia on el director coreà no estalvia en pólvora, persecucions i explosions de tots colors.
L’estil d’aquesta pel·lícula ens evoca a altres temps, on el fil argumental era el menys important i on l’entreteniment era el primordial.
La veritat es que el film esdevé una mena de caricatura d’una pel·lícula d’acció seriosa, aconseguint que l’espectador gaudeixi del patetisme de certes situacions i diàlegs.
De fet hi ha vegades que fins i tot un és capaç d’adonar-se que el protagonista llegeix descaradament molts dels surrealistes diàlegs que, en teoria, ha d’interpretar.
Evidentment amb la intervenció de personatges com Johnny Knoxville (més conegut com el protagonista de Jackass), la presència d’ Eduardo Noriega o Forest Whitaker esdevé irrellevant i anecdòtica.

“El último desafío” és una pel·lícula entretinguda i graciosa, però no es pot prendre seriosament de cap manera.
Probablement haurem d’esperar a l’estrena de “Terminator 5” si la nostra intenció és veure un Arnold Schwarzenegger més centrat en un paper. Sigui com sigui, la seva sola presència a l’escenari després de tant de temps és d’agrair.