dilluns, 18 de febrer del 2013

L'ÚLTIM DESAFIAMENT

Any: 2013 Gènere: Thriller-Acció-Comèdia País: Estats Units Títol Original: The last stand Durada: 107 min Direcció: Kim Ji-woon Producció: Lionsgate Films Guió: Jeffrey Nachmanoff, Andrew Knauer Fotografia: Ji-yong Kim Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Eduardo Noriega, Forest Whitaker, Johnny Knoxville.



Crítica:
Un perillós narcotraficant sentenciat a mort aconsegueix escapar i es dirigeix cap a Mèxic a tota velocitat per fugir de la justícia. Només el sheriff d’un petit poble fronterer s’interposarà entre el delinqüent i la llibertat.

Arnold Schwarzenegger torna a encapçalar una producció cinematogràfica després d’anys d’inactivitat a banda d’alguna aparició fugaç en pel·lícules com “Els mercenaris” o “La volta al món en 80 dies”.
En aquesta ocasió, l’actor d’origen austríac es presta a una mena d’auto-paròdia de si mateix en un film amb evidents reminiscències de western.
“El último desafío” és una cinta d’acció i a la vegada una comèdia on el director coreà no estalvia en pólvora, persecucions i explosions de tots colors.
L’estil d’aquesta pel·lícula ens evoca a altres temps, on el fil argumental era el menys important i on l’entreteniment era el primordial.
La veritat es que el film esdevé una mena de caricatura d’una pel·lícula d’acció seriosa, aconseguint que l’espectador gaudeixi del patetisme de certes situacions i diàlegs.
De fet hi ha vegades que fins i tot un és capaç d’adonar-se que el protagonista llegeix descaradament molts dels surrealistes diàlegs que, en teoria, ha d’interpretar.
Evidentment amb la intervenció de personatges com Johnny Knoxville (més conegut com el protagonista de Jackass), la presència d’ Eduardo Noriega o Forest Whitaker esdevé irrellevant i anecdòtica.

“El último desafío” és una pel·lícula entretinguda i graciosa, però no es pot prendre seriosament de cap manera.
Probablement haurem d’esperar a l’estrena de “Terminator 5” si la nostra intenció és veure un Arnold Schwarzenegger més centrat en un paper. Sigui com sigui, la seva sola presència a l’escenari després de tant de temps és d’agrair.