Direcció: Rian Johnson Producció: Ram Bergman / James D. Stern Guió: Rian Johnson Fotografia: Steve Yedlin Música: Nathan Johnson Intèrprets: Joseph Gordon Joe Bruce Willis Joe futur Emily Blunt Sara Jeff Daniels Abe Perice Gagnon Sid Noah Segan Kid Blue
Crítica:
L’any 2044 els anomenats “loopers” es dediquen a assassinar i fer desaparèixer les persones que els fan arribar des del futur. Els viatges en el temps encara no s’han inventat, però en 30 anys serà possible i estaran prohibits. Les màfies aprofitaran aquesta tecnologia per enviar al passat la gent que volen liquidar.
En Joe, un dels loopers, aviat haurà de tancar un bucle matant el seu Jo del futur a canvi d’una bona recompensa.
Rian Johnson exerceix de director i guionista amb Looper (com ja va fer amb els seus 2
anteriors títols: “Brick” i “The Brother’s Bloom”).
El
darrer treball de Johnson és un film
de caire futurista que ens planteja la problemàtica dels viatges en el temps i
les seves previsibles o imprevisibles conseqüències. La història de la pel·lícula ens submergeix en un món futurista i decadent, amb desordres públics, violència, drogues, i una societat dominada per les organitzacions criminals.
Es
tracta doncs d’una cinta de ciència ficció, però incorporant-hi elements que
ens poden recordar fins i tot el western
americà; l’acció es centra a Kansas City, s’usen revòlvers i armes d’un sol
dispar, els noms dels personatges són breus i característics, els loopers cobren
en lingots d’or o plata, i s’usen un grapat de plans americans.
El
desenvolupament de la història és força clar tenint en compte els problemes que
solen arrossegar totes les produccions que juguen amb els viatges en el temps.
És per això que podem felicitar el director per la feina ben feta i per no haver
descuidat cap mena de detall; ja sigui el guió, la banda sonora o fins i tot el
vestuari. Aparentment res ha estat deixat a l’atzar.A nivell interpretatiu, l’actor Joseph Gordon també mereix una menció especial pel doble treball realitzat: d’una banda la caracterització del personatge Joe, i de l’altra el clonatge de Bruce Willis (l’expressió facial i l’expressió corporal han estat tant ben aconseguides que podria fer un remake de la primera entrega de Die Hard -La Jungla de Cristal-).
Finalment
una pel·lícula de ciència ficció sense fissures. Entreteniment pur i dur però
sense excessos d’efectes especials o persecucions automobilístiques
interminables.
Resumint,
Looper és un producte comercial ben
elaborat, i resulta força recomanable per a tots aquells espectadors
interessants en la ciència ficció i la desconnexió al cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada