THE IMPOSSIBLE (LO IMPOSIBLE)

Any: 2012 Gènere: Drama País: Espanya/ EUA Format: Color Durada: 107 minuts Títol Original: The Impossible (Lo Imposible) Estrena: 11 d’octubre de 2012
Direcció: Juan Antonio Bayona Producció: Belén Atienza / Álvaro Augustín / Ghislain Barrois / Enrique López Lavigne Guió: Sergio G. Sánchez Fotografia: Óscar Faura Música: Fernando Velázquez
Intèrprets: Ewan McGregor Henry Naomi Watts Maria Tom Holland Lucas Oaklee Pendergast Simon Samuel Joslin Thomas Geraldine Chaplin Turista

Crítica:
Una família decideix passar el nadal del 2004 a Tailàndia. El que havien de ser unes idíl·liques vacances en unes platges paradisíaques esdevé un malson a causa d’un terrible Tsunami que destrueix tot el que troba al seu pas.

La catàstrofe natural partirà la família en dos, i tots els seus membres faran l’impossible per sobreviure i retrobar-se.

“Lo Imposible” és el segon treball de  Juan Antonio Bayona després de “El Orfanato” (2007), i és la seva primera súper-producció.
Aquesta pel·lícula està basada en fets reals. De fet tracta de les vivències d’una família espanyola durant el desastre al sud-est asiàtic.
El director d’aquest film va conèixer la història de la Maria, l’Enrique i els seus 3 fills Lucas, Manuel i Tomàs, escoltant el seu testimoni a la ràdio, 3 anys després de l’incident.
El repartiment estel·lar del film, amb Naomi Wats i Ewan McGregor al capdavant, donen molta consistència a nivell interpretatiu.
Fins i tot la Maria real, va reconèixer estar molt impressionada amb el treball de l’actriu britànica. De fet, el paper de la mare és el més important de tots.
“Lo Imposible” ens parla de l’instint de supervivència, de la sort, de l’amor i fins i tot del sentiment de culpabilitat.
En resum, la descripció dels fets i dels esdeveniments ocorreguts sembla bastant creïble i pot ser molt impactant, sobretot quan visionem la força del tsunami i les seves conseqüències sobre el territori i els seus habitants.
Cal destacar que el tsunami ha estat recreat d’una manera excel·lent sense l’ús d’animació per ordinador, i això transmet molt realisme a les escenes.
És anecdòtic mencionar que hi havia cartells  a la sala de cinema on s’advertia de que aquesta pel·lícula podia ferir la sensibilitat de l’espectador.
Tornant a la història, cal a dir que l’excés de dramatisme, abusant de les escenes de retrobament i amb una banda sonora orientada a buscar la llagrimeta fàcil de l’espectador més sensible, pot acabar sent una mica irritant.
A més a més, al tractar-se d’una història que es parteix en dues, l’enllaç entre aquestes no acaba de quallar degut a que resten massa coses per explicar.
També és difícil obviar la quantitat de produccions cinematogràfiques d’aquest estil, així que al no ser un tema massa original pot semblar més del mateix.
Tot i això, “Lo imposible” és una pel·lícula ben feta i que serveix per documentar el drama viscut a Tailàndia aquell fatídic desembre. Alhora, és un homenatge a totes aquelles famílies que van patir directa o indirectament alguna pèrdua humana...