diumenge, 13 de gener del 2013

ELS MISERABLES

Any: 2012 Gènere: Musical/Drama País: Estats Units Títol Original: Les Misérables Estrena: 25 de desembre de 2012
Direcció: Tom Hooper Producció: Tim Bevan Guió: William Nicholson  Música: Claude-Michel Schönberg
Intèrprets: Ian Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway, Sacha Baron Cohen, Helena Bonham Carter, Eddie Redmayne, Aaron Tveit, Amanda Seyfried, Samantha Barks, etc.

Crítica:
El clàssic de Victor Hugo torna als cinemes en la versió cinematogràfica del musical.
Els Miserables ens explica la història de l’ex-presidiari Jean Valjean i el seu intent de redimir-se en la França del segle XIX.
L’incansable carceller Javert no oblidarà mai el passat del protagonista i el perseguirà durant anys impedint-li la possibilitat de reintegrar-se a la societat.

Recordem que el novel·lista Victor Hugo, per tal de construir els personatges que apareixen a Els Miserables, es va inspirar en Eugène François Vidocq; un delinqüent que va acabar convertint-se en policia i creador de la Sureté Nationale francesa.
Tom Hopper, director de l’exitosa cinta “El discurs del Rei”, s’estrena en el món dels musicals amb aquesta pel·lícula tant esperada per la crítica i el públic d’arreu del món.
La darrera versió d’aquest clàssic francès compta amb un repartiment molt sòlid i esforçat, que recull alguna veu d’allò més interessant (com la de la jove Samantha Barks).
Els Miserables ha estat un dels projectes més importants d’aquest any, però si pretenia traslladar l’espectacularitat del musical al cinema no ho ha aconseguit completament en aquesta ocasió.
De fet, lamentablement, tot i el gran treball del càsting,  ni tant sols ha superat l’anterior versió cinematogràfica que va fer el director danès Bille August l’any 1998 (amb Liam Nesson, Geoffrey Rush, Uma Thurman i Claire Danes).
L’excessiu ús dels primers plans, alguns bruscos moviments de la càmera, i la introducció d’escenes còmiques en un drama clàssic, han estat apostes que poden haver contribuït negativament en l'acollida d’aquest film.
De fet també és important tenir en compte que, en principi, Els Miserables és un musical només apte per als amants dels musicals, i que s’hauria de veure en versió original i en una sala molt adequada, en cas contrari passarà bastant desapercebuda per a l’espectador i, fins i tot, en certs moments pot resultar una mica avorrida.
Probablement els grans aficionats als musicals hi trobaran a faltar la màgia i l’essència. D’altra banda, tots aquells espectadors curiosos no acostumats a aquest gènere, no hi acabaran de connectar.

Cal a dir que Els Miserables no és una mala pel·lícula, de fet compta amb alguns moments força emotius, i la seva qualitat és inqüestionable. Simplement, s’esperava molt més d’aquest colós cinematogràfic.