Any: 1973 Gènere: ComèdiaPaís: Estats Units Format:Color Durada: 102 minuts Títol Original: Paper Moon
Direcció: Peter Bogdanovich Producció: Peter Bogdanovich Guió: Alvin Sargent (Novela de Joe David Brown) Fotografia: László Kovács Música: Indet.
Intèrprets:
Ryan O'Neal (Moses) Tatum O'Neal (Addie) Madeline Kahn (Trixie) John Hillerman (Sheriff) P.J. Johnson (Imogene)
Crítica:
Durant la gran depressió als Estats Units en Moses, un jove “timador”, es dedica a recórrer Kansas amb el seu cotxe carregat de bíblies per tal d’estafar a totes les vídues que sigui possible. En una parada recull accidentalment a Addie, una nena de nou anys que acaba de quedar orfe, per tal de portar-la amb els seus oncles.
Durant el llarg del viatge l’estranya parella aprendrà coses l’un de l’altre...
Aquesta cinta fou la quarta pel·lícula de Bogdanovich, i va significar un gran èxit per al director malgrat els problemes que varen sorgir per l’acord de producció amb la Paramount Pictures. Recordem que mitjançant l’associació amb d’altres directors es va crear la “The Directors Company”, i això significava compartir bona part dels beneficis generats per pel·lícula produïda, cosa que no acabà d’agradar a Bogdanovich en vistes de la fructífera “Paper Moon”.
Aquesta comèdia fins i tot va recollir un òscar gràcies a la interpretació de la joveneta Tatum O'Neal pel seu paper d’Addie. Curiosament els dos protagonistes eren a la vida real pare i filla, així que la química va resultar perfecte per al rodatge.
Bogdanovich va partir d’una història relativament senzilla però equilibrada. El caràcter descriptiu de les seves imatges i el bon disseny de la psicologia dels personatges varen resultar molt eficaços. Així, gràcies a la textura visual permet situar a l’espectador, amb una facilitat relativa, en plena crisi nord-americana: la gran Depressió.
Bogdanovich plasma a “Paper Moon” la seva intenció de mostrar un retrat fidel de la realitat. Això ho aconsegueix mitjançant uns guions elaborats i una escenografia ben pensada.
A través de les pinzellades en blanc i negre aconsegueix traslladar l’espectador en un moment determinat perquè experimenti les sensacions que tenen els protagonistes.
L’esperit clàssic que busca Bogdanovich s’aconsegueix perfectament en aquesta cinta, i queda ben palès el concepte d’autor malgrat el geni dels actors principals.
Tenint en compte l’etapa creativa de l’autor, coincideix plenament en els seus plantejament teòrics i cinematogràfics.
“Paper Moon” pot semblar una pel·lícula senzilla, i de fet ho és. Precisament és això el millor. A vegades amb uns simples elements ben combinats i treballats n’hi ha prou per arribar a l’espectador: la simplicitat pot ser genial.
Direcció: Peter Bogdanovich Producció: Peter Bogdanovich Guió: Alvin Sargent (Novela de Joe David Brown) Fotografia: László Kovács Música: Indet.
Intèrprets:
Ryan O'Neal (Moses) Tatum O'Neal (Addie) Madeline Kahn (Trixie) John Hillerman (Sheriff) P.J. Johnson (Imogene)
Crítica:
Durant la gran depressió als Estats Units en Moses, un jove “timador”, es dedica a recórrer Kansas amb el seu cotxe carregat de bíblies per tal d’estafar a totes les vídues que sigui possible. En una parada recull accidentalment a Addie, una nena de nou anys que acaba de quedar orfe, per tal de portar-la amb els seus oncles.
Durant el llarg del viatge l’estranya parella aprendrà coses l’un de l’altre...
Aquesta cinta fou la quarta pel·lícula de Bogdanovich, i va significar un gran èxit per al director malgrat els problemes que varen sorgir per l’acord de producció amb la Paramount Pictures. Recordem que mitjançant l’associació amb d’altres directors es va crear la “The Directors Company”, i això significava compartir bona part dels beneficis generats per pel·lícula produïda, cosa que no acabà d’agradar a Bogdanovich en vistes de la fructífera “Paper Moon”.
Aquesta comèdia fins i tot va recollir un òscar gràcies a la interpretació de la joveneta Tatum O'Neal pel seu paper d’Addie. Curiosament els dos protagonistes eren a la vida real pare i filla, així que la química va resultar perfecte per al rodatge.
Bogdanovich va partir d’una història relativament senzilla però equilibrada. El caràcter descriptiu de les seves imatges i el bon disseny de la psicologia dels personatges varen resultar molt eficaços. Així, gràcies a la textura visual permet situar a l’espectador, amb una facilitat relativa, en plena crisi nord-americana: la gran Depressió.
Bogdanovich plasma a “Paper Moon” la seva intenció de mostrar un retrat fidel de la realitat. Això ho aconsegueix mitjançant uns guions elaborats i una escenografia ben pensada.
A través de les pinzellades en blanc i negre aconsegueix traslladar l’espectador en un moment determinat perquè experimenti les sensacions que tenen els protagonistes.
L’esperit clàssic que busca Bogdanovich s’aconsegueix perfectament en aquesta cinta, i queda ben palès el concepte d’autor malgrat el geni dels actors principals.
Tenint en compte l’etapa creativa de l’autor, coincideix plenament en els seus plantejament teòrics i cinematogràfics.
“Paper Moon” pot semblar una pel·lícula senzilla, i de fet ho és. Precisament és això el millor. A vegades amb uns simples elements ben combinats i treballats n’hi ha prou per arribar a l’espectador: la simplicitat pot ser genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada