Any: 2007 Gènere: Drama País: USA / Canadà / Regne Unit
Format: Color Durada: 100 minuts Títol Original: Eastern Promises
Direcció: David Cronenberg Producció: Robert Lantos / Paul Webster Guió: Steven Knight Fotografia: Peter Suschitzky Música: Howard Shore
Intèrprets:
Viggo Mortensen (Nikolai Luzhin) Naomi Watts (Anna Khitrova) Vincent Cassel (Kirill) Armin Mueller-Stahl (Semyon) Sinéad Cusack (Helen) Jerzy Skolimowski (Stepan)
Crítica:
Una infermera es proposa buscar la família del fill d’una jove russa que mor en estranyes circumstàncies, poc després de donar a llum. En aquesta recerca es submergirà en els dominis de la màfia de l’Est assentada a Londres i descobrirà tot un entramat d’interessos més enllà de la llei...
“Promesas del Este” es configura com una seriosa aposta del cineasta David Cronenberg després de l’èxit obtingut per “Una historia de violencia”.
Ens trobem davant d’una cinta ben rodada i narrativament coherent que es val d’un llenguatge directe, i sovint bastant cru, per tal de captar l’essència del cantó fosc de la societat occidental.
La posada en escena i l’ambientació són molt correctes, així com les coreografies de lluites (espectacular la baralla al bany turc).
Pel que fa als intèrprets, destaca amb diferència Viggo Mortensen: l’encarnació del mafiós que es debat entre el bé i el mal està molt ben aconseguida, i demostra una vegada més ser capaç d’encarnar els papers més arriscats encara que hagi de sacrificar el seu glamour en alguna que d’altra escena pujada de to.
Malgrat tot això, “Promesas del Este” no deixa de ser una història de mafiosos com qualsevol altre i no aporta cap novetat al gènere en qüestió.
Fins i tot el seu argument arrossega una manca d’originalitat que converteix la pel·lícula en una història que, si bé entreté i alliçona, no és prou complexa com per despertar un gran interès en l’espectador que busqui una experiència diferent.
La part més negativa d’aquesta pel·lícula té a veure amb els estereotips que utilitza el director per caracteritzar els russos, que són presentats com a borratxos, violents, masclistes i racistes en més d’una ocasió.
Així doncs, és un llargmetratge altament recomanat per a tots els amants de l’estil Corleone (assassinats, drogues, lluites entre clans, etc.) i els admiradors/es de Viggo Mortenssen.
Format: Color Durada: 100 minuts Títol Original: Eastern Promises
Direcció: David Cronenberg Producció: Robert Lantos / Paul Webster Guió: Steven Knight Fotografia: Peter Suschitzky Música: Howard Shore
Intèrprets:
Viggo Mortensen (Nikolai Luzhin) Naomi Watts (Anna Khitrova) Vincent Cassel (Kirill) Armin Mueller-Stahl (Semyon) Sinéad Cusack (Helen) Jerzy Skolimowski (Stepan)
Crítica:
Una infermera es proposa buscar la família del fill d’una jove russa que mor en estranyes circumstàncies, poc després de donar a llum. En aquesta recerca es submergirà en els dominis de la màfia de l’Est assentada a Londres i descobrirà tot un entramat d’interessos més enllà de la llei...
“Promesas del Este” es configura com una seriosa aposta del cineasta David Cronenberg després de l’èxit obtingut per “Una historia de violencia”.
Ens trobem davant d’una cinta ben rodada i narrativament coherent que es val d’un llenguatge directe, i sovint bastant cru, per tal de captar l’essència del cantó fosc de la societat occidental.
La posada en escena i l’ambientació són molt correctes, així com les coreografies de lluites (espectacular la baralla al bany turc).
Pel que fa als intèrprets, destaca amb diferència Viggo Mortensen: l’encarnació del mafiós que es debat entre el bé i el mal està molt ben aconseguida, i demostra una vegada més ser capaç d’encarnar els papers més arriscats encara que hagi de sacrificar el seu glamour en alguna que d’altra escena pujada de to.
Malgrat tot això, “Promesas del Este” no deixa de ser una història de mafiosos com qualsevol altre i no aporta cap novetat al gènere en qüestió.
Fins i tot el seu argument arrossega una manca d’originalitat que converteix la pel·lícula en una història que, si bé entreté i alliçona, no és prou complexa com per despertar un gran interès en l’espectador que busqui una experiència diferent.
La part més negativa d’aquesta pel·lícula té a veure amb els estereotips que utilitza el director per caracteritzar els russos, que són presentats com a borratxos, violents, masclistes i racistes en més d’una ocasió.
Així doncs, és un llargmetratge altament recomanat per a tots els amants de l’estil Corleone (assassinats, drogues, lluites entre clans, etc.) i els admiradors/es de Viggo Mortenssen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada