Any: 2007 Gènere: Acción País: Estats Units/ Regne Unit Format: Color Durada: 130 minuts Títol Original: Live Free or Die Hard Estrena: 7/Set/2007
Direcció: Len Wiseman Producció: John McTiernan / Arnold Rifkin / Bruce Willis / Michael Fottrell Guió: Mark Bomback / David Marconi / Roderick Thorp / John Carlin Fotografia: Simon Duggan Música: Marco Beltrami
Intèrprets:Bruce Willis (John McClane) Justin Long (Matthew Farrell) Timothy Olyphant (Thomas Gabriel) Cliff Curtis (Director Jefe Miguel Bowman) Maggie Q (Mai Lihn) Mary Elizabeth Winstead (Lucy McClane) Cyril Raffaelli (Rand) Jonathan Sadowski (Trey) Yorgo Constantine (Robert Russo) Zeljko Ivanek (Molina)
Crítica:
L’esperada quarta part de La Jungla (Die hard) no decepcionarà als seus seguidors: Bruce Willis, acció, velocitat, tecnologia, humor, efectes especials, etc.
El policia John McClane segueix sent una icona fins i tot després dels 19 anys que fa que es va donar a conèixer per primera vegada al majestuós Nakatomi Plaza.
Sabem que ara és molt més gran i definitivament calb (de fet mai no va destacar pel seu pentinat) però no hi ha res que ens faci pensar que el producte McClane hagi perdut qualitat o efectivitat.
En aquesta ocasió el nostre heroi ha de protegir el país d’una amenaça terrorista cibernètica que arribarà de la mà de Thomas Gabriel (Timothy Olyphant), un guru informàtic obsessionat en venjar-se del govern dels Estats Units pel tracte rebut.
Quan l’agent McClane és encarregat de recollir el jove hacker Matt Farrell (Justin Long), accidentalment s’adona que hauran de treballar plegats per tal de restablir la situació. Per acabar-ho de complicar, la posada en escena de la filla del policia trasbalsarà tota la història.
Pot ser que al llarg de la cinta es caigui en alguns tòpics i estereotips, que hi hagi escenes exagerades... però el que està clar es que aquesta pel·lícula manté el magnetisme de les anteriors i proposa un argument força interessant tenint en compte els temps que corren i la crisi d’idees que afronta el cinema de Hollywood.
Si les darreres parts d’Arma Letal, Terminator, Superdetectiu a Hollywood o Rocky foren un desastre total, aquesta segueix sent l’excepció que confirma la regla.
La barreja d’humor i acció ha quallat definitivament amb La Jungla 4.0 : "yippie kay aye motherf***er"...
Direcció: Len Wiseman Producció: John McTiernan / Arnold Rifkin / Bruce Willis / Michael Fottrell Guió: Mark Bomback / David Marconi / Roderick Thorp / John Carlin Fotografia: Simon Duggan Música: Marco Beltrami
Intèrprets:Bruce Willis (John McClane) Justin Long (Matthew Farrell) Timothy Olyphant (Thomas Gabriel) Cliff Curtis (Director Jefe Miguel Bowman) Maggie Q (Mai Lihn) Mary Elizabeth Winstead (Lucy McClane) Cyril Raffaelli (Rand) Jonathan Sadowski (Trey) Yorgo Constantine (Robert Russo) Zeljko Ivanek (Molina)
Crítica:
L’esperada quarta part de La Jungla (Die hard) no decepcionarà als seus seguidors: Bruce Willis, acció, velocitat, tecnologia, humor, efectes especials, etc.
El policia John McClane segueix sent una icona fins i tot després dels 19 anys que fa que es va donar a conèixer per primera vegada al majestuós Nakatomi Plaza.
Sabem que ara és molt més gran i definitivament calb (de fet mai no va destacar pel seu pentinat) però no hi ha res que ens faci pensar que el producte McClane hagi perdut qualitat o efectivitat.
En aquesta ocasió el nostre heroi ha de protegir el país d’una amenaça terrorista cibernètica que arribarà de la mà de Thomas Gabriel (Timothy Olyphant), un guru informàtic obsessionat en venjar-se del govern dels Estats Units pel tracte rebut.
Quan l’agent McClane és encarregat de recollir el jove hacker Matt Farrell (Justin Long), accidentalment s’adona que hauran de treballar plegats per tal de restablir la situació. Per acabar-ho de complicar, la posada en escena de la filla del policia trasbalsarà tota la història.
Pot ser que al llarg de la cinta es caigui en alguns tòpics i estereotips, que hi hagi escenes exagerades... però el que està clar es que aquesta pel·lícula manté el magnetisme de les anteriors i proposa un argument força interessant tenint en compte els temps que corren i la crisi d’idees que afronta el cinema de Hollywood.
Si les darreres parts d’Arma Letal, Terminator, Superdetectiu a Hollywood o Rocky foren un desastre total, aquesta segueix sent l’excepció que confirma la regla.
La barreja d’humor i acció ha quallat definitivament amb La Jungla 4.0 : "yippie kay aye motherf***er"...
1 comentari:
McClane és simplement McClane; això diria a tots aquells que critiquen la pel·lícula pels seus efectes especials inversemblants. De debò algú espera que "Jungla de cristal" tingui un missatge profund i pretensió de veracitat?
Per cert, la filla del protagonista surt també a "Death proof" (Quentin Tarantino), una actriu que des del meu punt de vista caldria seguir.
I, com a últim apunt, dir que les últimes parts de "Rocky" i "Terminator" ("Terminator: Salvation") les vaig trobar molt aconseguides.
Publica un comentari a l'entrada